jueves, 14 de marzo de 2013

Melpòmene ens acompanyarà en primavera...

Ja heu llegit comèdia romana, alguns, també comèdia grega i tragèdia. Demà, comencem amb la tragèdia en grec... i en breu, amb tots vosaltres, Hipsípila! Ho anem a passar de meravella... :)

De moment, anem a centrar-nos i a recordar què és el teatre...

miércoles, 6 de marzo de 2013

Seferis i la sacerdotessa d'Hècate



File:Hecate Chiaramonti Inv1922.jpg

Ε΄

Ο κόσμος τυλιγμένος στα ναρκωτικά σεντόνια  
δεν έχει τίποτε άλλο να προσφέρει
παρά τούτο το τέρμα.  
                                   Στη ζεστή νύχτα
η μαραμένη ιέρεια της Εκάτης
με γυμνωμένα στήθη ψηλά στο δώμα
παρακαλά μια τεχνητή πανσέληνο, καθώς
δυο ανήλικες δούλες που χασμουριούνται αναδεύουν σε μπακιρένια χύτρα  
αρωματισμένες φαρμακείες.  
Αύριο θα χορτάσουν όσοι αγαπούν τα μυρωδικά.
 
Το πάθος της και τα φτιασίδια  
είναι όμοια με της τραγωδού  
ο γύψος τους μάδησε κιόλας.

Γιώργος Σεφέρης




 
 
V
El món embolcat en llençols narcòtics
ja no té res més a oferir
sinó aquest final.
En la nit calenta
la marcida sacerdotessa d'Hècate
amb els pits nus dalt a la terrassa
implora un pleniluni artificial, mentre
dues serves adolescents que badallen
remenen en un calder de bronze
pocions aromàtiques.
Demà s'assaciaran els que s'estimen els perfums.
La seua passió i els seus afaits
s'assemblen als de l'actriu tràgica,
el seu blanquet ja s'ha clivellat.

(Trad. J. Cabezas i R. Montañés)

martes, 26 de febrero de 2013

Eco i Narcís

Hui, un missatger m'ha fet arribar esta cançò i, com m'ha agradat molt, vull compartir-la amb vosaltres. Espere que us agrade!



PD: Moltes gràcies al missatger, per suposat! 

sábado, 16 de febrero de 2013

Referents clàssics per tot arreu!

Hui he obert el correu i ha sigut una gran sorpresa trobar-me, sense haver-ho demanat, dos missatges de dues alumnes de primer de Batxillerat, Henar i Alba, que han trobat referents clàssics a la publicitat i a les sèries manga. Bona feina i moltes gràcies, xiques!

En primer lloc, Henar ens envia el següent anunci d'un pub de Vilamarxant. No cal massa explicació (encara que si ho hagueren declinat bé ja seria fantàstic!): 


I Alba ha compartit amb nosaltres dos vídeos de sèries manga. El primer és l'obertura d'una sèrie, cantada en llatí! I en el segon, apareixen els signes del zodíac, que, com bé sabeu, són d'origen clàssic. 









viernes, 15 de febrero de 2013

La religión griega

Aquí os dejo, tal y como quedamos, los dos temas de religión griega que forman parte del temario de las PAU: Dioses y festividades atenienses y Misterios y oráculos.








lunes, 4 de febrero de 2013

Comença el viatge d'Odisea 2013

Hui comença el concurs de Cultura Clàssica ODISEA 2013.



De l'IES Vilamarxant es presenta un equip, LA VEU MITJANA, format per Sonia, Natalia i Henar, de primer de Batxillerat. Espere que en este viatge aprengueu molt... i, sobretot, que gaudiu i ho passeu mooooolt bé. 

Molta sort, valentes!! 



jueves, 24 de enero de 2013

EL INFINITIVO NO CONCERTADO, un relato de Alba Vaca

¡Oh!, venerable diosa de las artes, Musa que le contaste a Homero las traiciones, batallas y, casi con una exactitud divina, éste las relató en aquel poema que pasó de siglos en siglos y que perdurará por siempre en la memoria, tú, que con tu divina sabiduría narraste las aventuras de la cruenta guerra de Troya, concédeme Musa, con tu bella voz, la inspiración necesaria para contarle a los dioses cómo en aquella mañana Amparo, la guía, la maestra de las maestras, la que escribe en las estrellas y puede leer hasta en las rocas, guió a sus discípulas a través de la batalla del Infinitivo No Concertado. 

Batallaban las discípulas por ganar aquella lucha, el frío era atroz y el sueño y el hambre, cual sirenas de la isla que el valeroso Ulises supo esquivar, golpeaban cruelmente a las jóvenes, que fuertes como espartanas trataban de luchar contra aquel monstruo que amenazaba con aquellas runas antiguas. 

Entonces la maestra Amparo, la guía estelar, preguntó a las jóvenes guerreras si podrían luchar contra aquel horrible ser, hijo de la inspiración y el poder de humanos crueles. Las discípulas luchaban usando la misma inteligencia que Ulises usó para llegar a las costas de Ítaca tras su peliagudo viaje. 

Sonia, la del lenguaje poderoso, junto a su compañera inseparable Henar, la de la inteligencia de Atenea, Sara, la de la curiosidad infinita, Hajar, la de la comprensión permanente, María, la de las miradas de fuego y Alba, de prodigiosa pluma luchaban y, juntas en armonía casi divina, le dijeron a Amparo cuya paciencia fácilmente podía compararse con la de Ulises y cuya fuerza de voluntad casi igualaba a la de Héctor, el troyano: "Maestra, tú que nos has guiado hasta aquí, a través de peligros como las declinaciones, la sintaxis y, ¡oh!, aquel asesino monstruo del vocabulario, ¡guíanos ahora a derrotar al cruel Infinitivo, devorador de moral y de notas desde tiempos inmemorables!". 

Y Amparo, viendo por primera vez el temor en los ojos de sus discípulas les dijo: "Nos os preocupéis, alumnas, pues aunque el peligro sea grande podremos derrotar a este monstruo". Y entonces, rápidamente, le hicieron ofrendas a Atenea desde aquel templo que fue construido por las manos de su maestra: "Atenea, diosa guerrera y sabia, danos hoy fuerza y poder". Y Atenea, compadeciéndose de las jóvenes, les otorgó la sabiduría para derrotar al Infinitivo y los acusativos. Al principio fue difícil, pero finalmente derrotaron a los infinitivos y regresaron habiendo conseguido el honor y la vuelta a casa.  

Alba Vaca, 1º Bachillerato

Nota: Muchas gracias, Alba, por tan fantástico relato, que casi es un poema épico. ¡Y ánimo con el infinitivo! (El texto en cursiva es mío.)