L'Atenes de Pericles (i també la notra Atenes!)

Ací us deixe el vídeo que hem vist hui a classe. És una molt bona síntesi de pràcticament la meitat del temari d'història i cultura. Tornarem a parlar de tot, però fixeu-vos bé en l'Acròpolis i el Partenó, el treball del marbre, l'Àgora (els edificis i la seua funció), el sistema de participació de la democràcia atenesa, el Pireu i la descripció de l'exèrcit (els hoplites i les trirremes). Espere que us agrade! :)

Roma: la casa i la ciutat

M'he trobat al nostre amic Caecilius i m'ha recordat que havia de posar al blog de nou la presentació sobre la casa i la ciutat romana que vam veure a classe la setmana passada. Ací us el deixe. Us pose, també, un conte que he trobat en internet. És la Caputxeta Roja, però en llatí! Gaudiu-lo! :)

La ciutat i la casa romana from Amparo Gasent

Un nou curs ha començat...

Fa unes setmanes que hem estrenat un nou curs i, com sempre, ho fem amb molta energia i ganes de passar-ho bé amb els grecs i els romans...

Com no podia ser d'altra manera, en Llatí I hem començat pel principi, hem parlat de l'origen de la llengua, de l'alfabet llatí... i ens hem tirat de cap a l'èpica. És a dir, el que deia... hem començat de la mà del nostre amic Homer. Així que, ací us deixe, de nou, la presentació que vam veure a classe la setmana passada:

Épica griega from Amparo Gasent

 

Adriano y el griego

"Siempre agradeceré a Scauro que me hiciera estudiar el griego a temprana edad. Aún era un niño cuando por primera vez probé de escribir con el estilo los caracteres de ese alfabeto desconocido; empezaba mi gran extrañamiento, mis grandes viajes y el sentimiento de una elección tan deliberada y tan involuntaria como el amor. Amé esa lengua por su flexibilidad de cuerpo bien adiestrado, su riqueza de vocabulario donde a cada palabra se siente el contacto directo y variado de las realidades, y porque casi todo lo que los hombres han dicho de mejor lo han dicho en griego. Bien sé que hay otros idiomas; están petrificados, o aún les falta nacer. 

(...)

En cambio el griego tiene tras él tesoros de experiencia, la del hombre y la del Estado. De los tiranos jonios a los demagogos de Atenas, de la pura austeridad de un a los excesos de un Dionisio o de un Demetrio, de la traición de Dimarates a la fidelidad de Filopemen, todo lo que cada uno de nosotros puede intentar para perder a sus semejantes o para servirlos, ha sido hecho ya alguna vez por un griego. Y lo mismo ocurre con nuestras elecciones personales; del cinismo al idealismo, del escepticismo de Pirrón a los sueños sagrados de Pitágoras, nuestras negativas o nuestros sentimientos ya han tenido lugar: nuestros vicios y virtudes cuentan con modelos griegos. Nada iguala la belleza de una inscripción votiva o funeraria latina. Esas pocas palabras grabadas en la piedra resumen con majestad impersonal todo lo que el mundo necesita saber de nosotros. Yo he administrado el imperio en latín: mi epitafio será inscrito en latín sobre los muros de mi mausoleo a orillas del Tíber, pero he pensado y he vivido en griego."

Memorias de Adriano, Marguerite Yourcenar

TROYA

De una crueldad vinosa y honda como el océano viniste tú, vidente, viejo aedo de los siglos sin sol. Tu palabra trajo a nuestros oídos el fragor de la guerra: naves, grebas de bronce, yelmos ennegrecidos y escudos con clavos de plata. Y los hombres gritaban, se quebraban los ejes de los carros, se revolvían los caballos, sorprendidos del sabor alcalino de la sangre. Por causas tan oscuras como la oscura piedad del vencedor, como el júbilo dulce del vencido a punto de morir. Vanidad ingrata de los dioses, cuántas aras inútiles. Y el fuego devorando los palacios de Troya. Pero dinos ahora lo que supimos siempre: que no fue por Helena, sino por el trofeo de sus cabellos rubios; que sus quejas rodaron por el suelo como cuentas de un collar que se rompe; que nunca sus captores ni la diosa que propició aquel rapto quisieron conocer su voluntad; que no era tan hermosa; que a los héroes no les bastaba el humo que se alzaba del sacrificio de aves y de corderos blancos: había que inmolar algo más alto, alto como la dicha. Y todo por la vida de los nombres, por esa extraña vida que comienza en la pira funeraria…

Ana Isabel Conejo, Atlas

Vestuari, Hipsípila i Ludi Saguntini: un trimestre diví

Este trimestre ha sigut gran a les classes de grec i llatí de l'IES Vilamarxant. I, per això, vull donar-vos sincerament les gràcies. El punt culminant el posàrem el passat divendres, 19 d’abril, als Ludi Saguntini, però això va ser només el final, el final de festa d’un treball que portem fent des de fa uns mesos. Se’n recordeu?

Més o menys cap a gener començàrem a treballar el tema del vestuari, gràcies al dossier d’indumentària tan ben detallat de la Domus Baebia. Vull agrair personalment la seua ajuda i assessorament a Charo Marco i Amparo Moreno, les incansables Baebies. 

Amb ell, hem aprés com es confeccionaven els teixits a Grècia i Roma, els materials, els colors, etc. Per fer-nos una idea millor del procés, vam veure un vídeo sobre el filat: 

I després, va començar la part més divertida,  com era la roba de grecs i romans. I ho vam fer amb un taller de vestuari a classe:

                          

Ara, faltava el final, l’avaluació de l’activitat, fer-se cadascú el seu peple, stola o túnica.

A més, mentre, començàrem a estudiar el teatre, ens acostàrem a la comèdia i la tragèdia a Grècia i Roma, primer amb una presentació de diapositives i, després, llegint unes quantes obres clàssiques.

Els alumnes de Segon de Batxillerat han llegit comèdia grega i llatina: les Assambleistes, d’Aristòfanes i Aululària, de Plaute.

Les alumnes de Grec I han llegit, entre totes, les següents tragèdies: Andròmaca, Troianes i Medea d’Eurípides i Antígona de Sòfocles. I en Llatí I, hem llegit també l’Aululària de Plaute.

Però tots, en quart i primer, hem llegit Hipsípila, d’Eurípides, traduïda i reconstruïda per Miguel Navarro i Joaquín Pastor. Una tragèdia que es conservava només fragmentàriament i que ara, després de més de dos mil anys, podem llegir de nou.

Finalment, el passat 19 d’abril anàrem als Ludi Saguntini, on tinguérem l’oportunitat d’estrenar els nostre vestuari grec i romà, de participar en la Pompa Musarum i de veure Hipsípila, representada pel grup de teatre Komos.

La Pompa ens va ajudar a conèixer millor l’Antiga Roma, el vestuari, les personalitats importants de la ciutat i, per suposat, a les nou muses: Cal·líope, Clio, Èrato, Melpòmene (la nostra!), Talia, Urània, Polimnia, Euterpe i Terpsícore. Ací podeu llegir-ne més. 

I, per si us heu quedat amb ganes de més Ludi Saguntini, podeu veure totes les fotos de divendres ací, i el vídeo de la Pompa. Gràcies a tots!

Himno de Safo a Afrodita

Coses que passen en abril: que és, per a grecs i romans, el mes d'Afrodita (o Venus)... que segons alguns cantants (amics d'algunes alumnes de 1r de Bat), hi ha qui intenta furtar-lo. Així que, per començar el mes amb bon peu i que Afrodita ens siga favorable, ací teniu l'Himne que Safo, de Lesbos, li va escriure, una imatge de la Venus de Milo i una cançoneta que, hui, toca. 

Com diuen els grecs: Καλό μήνα για όλους!!!!

Himno a Afrodita

Inmortal Afrodita de polícromo trono,
hija de Zeus que enredas con astucias, te imploro,
no domines con penas y torturas,
soberana, mi pecho;

mas ven aquí, si es que otras veces antes,
cuando llegó a tu oído mi voz desde lo lejos,
te pusiste a escuchar y, dejando la casa
de tu padre, viniste,

uncido el carro de oro. Veloces te traían
los hermosos gorriones hacia la tierra oscura
con un fuerte batir de alas desde el cielo,
atravesando el éter:

de inmediato llegaron. Tú, feliz,
con la sonrisa abierta en tu rostro inmortal,
preguntabas qué sufro nuevamente, y por qué
nuevamente te invoco

y qué anhelo ante todo alcanzar en mi pecho
enloquecido: ¿A quién seduzco ahora
y llevo a tu pasión? ¿Quién es, oh Safo,
la que te perjudica?

Porque si hoy te rehúye, pronto habrá de buscarte;
si regalos no acepta, en cambio los dará,
y si no siente amor, pronto tendrá que amarte
aunque no quiera ella.

Ven a mí también hoy, líbrame de desvelos
rigurosos y todo cuanto anhela
mi corazón cumplir, cúmplelo y sé tú misma
mi aliada en esta lucha.

Trad. Aurora Luque

Ι

ποικιλόθρον' ἀθανάτ' Ἀφρόδιτα,
παῖ Δίος δολόπλοκε, λίσσομαί σε·
μή μ' ἄσαισι μηδ' ὀνίαισι δάμνα,
πότνια, θῦμον,

ἀλλὰ τυίδ' ἔλθ', αἴ ποτα κἀτέρωτα
τὰς ἔμας αὔδας ἀίοισα πήλοι
ἔκλυες, πάτρος δὲ δόμον λίποισα
χρύσιον ἦλθες

ἄρμ' ὐπασδεύξαισα· κάλοι δέ σ' ἆγον
ὤκεες στροῦθοι περὶ γᾶς μελαίνας
πύκνα δίννεντες πτέρ' ἀπ' ὠράνω ἴθε-
ρος διὰ μέσσω·

αἶψα δ' ἐξίκοντο· σὺ δ', ὦ μάκαιρα,
μειδιαίσαισ' ἀθανάτωι προσώπωι
ἤρε' ὄττι δηὖτε πέπονθα κὤττι
δηὖτε κάλημμι

κὤττι μοι μάλιστα θέλω γένεσθαι
μαινόλαι θύμωι· τίνα δηὖτε πείθω
.. σάγην ἐς σὰν φιλότατα; τίς σ', ὦ
Ψάπφ', ἀδικήει;

καὶ γὰρ αἰ φεύγει, ταχέως διώξει,
αἰ δὲ δῶρα μὴ δέκετ', ἀλλὰ δώσει,
αἰ δὲ μὴ φίλει, ταχέως φιλήσει
κoὐκ ἐθέλοισα.

ἔλθε μοι καὶ νῦν, χαλέπαν δὲ λῦσον
ἐκ μερίμναν, ὄσσα δέ μοι τέλεσσαι
θῦμος ἰμέρρει, τέλεσον, σὺ δ' αὔτα
σύμμαχος ἔσσο.

Σαπφώ