"(Èol) Em donà un odre de pell de bou de nou anys. A dins va tancar els camins dels vents sorollosos. I és que el Crònida l'havia fet guardià dels vents per frenar-ne un o incitar-ne un altre. Va lligar l'odre a la nau balmada amb un fil brillant d'argent perquè, de vent, no se n'escapés gaire. Em va enviar una brisa del Zèfir perquè bufés i perquè empenyés la nau i tots nosaltres. (...)
Els companys es van posar a discutir entre ells i deien que jo m'emportava or i argent cap a casa, obsequis de part del magnànim Èol Hipòtada. I un d'ells, parlant al que tenia al costat, va dir així: "Renoi, comn'és Odisseu d'estimat i honorat per tots els homes de les ciutats i terres on arriba. De Troia porta un bon grapat de tresors magnífics provinents del botí, i, en canvi, nosaltres, que hem fet el mateix viatge, tornem a casa amb les mans buides. Fins i tot ara Èol li acaba de donar això complagut. Apa, doncs, mirem ara mateix què és i quant or i argent hi ha dins l'odre".
Així parlaven, i prevalgué la dissortada decisió dels companys. Van desfer l'odre, i tots els vents s'escaparen. De sobte es va formar un huracà i se'ns va endur de nou mar endins, lluny de la terra paterna, mentre els companys ploraven."
Homer, Odissea, X, 20-50
