Un nou curs acaba de començar. Per a vosaltres, nous professors, noves assignatures, potser nous companys. Per a nosaltres, nou horari, nous alumnes. Per a tots, nous reptes.
Començar el curs sempre és una manera de tornar a nàixer, un retrobament amb nosaltres mateixos, amb allò que ens proposem millorar, allò que no volem oblidar i allò que volem deixar definitivament de costat. Com dèiem, nous reptes.
Aprofitant que el 4 de setembre va nàixer el nostre gran poeta Vicent Andrés Estellés, jo vull encetar el curs amb un poema de les seues Horacianes, un homenatge al món clàssic, un retrobament amb les nostres arrels i tota una declaració d'intencions.
Amb aquest poema m'agradaria donar la benvinguda a les Clàssiques als alumnes de 3r, en Cultura Clàssica, als de 4t, en Llatí, i als de 1r de Batx que acaben d'arribar. Als veterans de 1r i 2n de Batx, us desitge molta força i molta energia per a un curs que, segur, ens aportarà a tots moltes coses interessants.
I a aquells que comenceu una nova aventura universitària, molta curiositat i ganes de descobrir el món, que és vostre!
HORACIANES
LXVIII
m'han censurat que pose
als meus modestos herois
noms grecs i no llatins.
em fot i me n'hi en fot
d'aquests patriotes puristes
d'una pàtria com un gra
d'arròs inflat.
no puc renunciar al patrimoni
de la nostra vella cultura.
més endavant, d'ací uns
quants segles, un obscur
poeta català donarà als
seus herois noms llatins.
la nostra cultura es va
bastint entre sang i acers.
també cada vegada que escric
un nom grec experimente una
estranya fascinació. com
fan els militars, que solen
posar als mapes breus agulles,
minúscules banderes, jo pose
els noms, i sota cada nom,
com si el nom fos una pedra,
alena impacient un grill o
una cigala, i de vegades un
escorpí.
sapieu-ho tots d'una vegada:
sóc llatí, amargament llatí.
per això, desesperadament,
enyore grècia.
V.A. Estellés
