miércoles, 20 de noviembre de 2013

Fantàstica jornada Saguntina


Este matí els alumnes de 4t i 1r de Batxillerat de Llatí i els de 2n de Batx de Llatí, Grec i Història de l'Art, acompanyats pels profes d'Art i Grec/Llatí hem fet una visita molt profitosa a Sagunt. 

En primer lloc hem visitat la Domus Baebia, on Amparo i Josep ens ha explicat que l'Aula de Cultura Clàssica rep eixe nom per la gens Baebia que va viure a Saguntum.  




Al taller, Charo ens ha explicat el procés d’elaboració de la ceràmica, però com que ja havíem treballat a classe els estils i usos dels vasos grecs, us adjunte també un joc per si voleu repassar tot el que hem aprés estos dies: 




 Després, hem fet el nostre propi plat amb reproduccions d’imatges de ceràmica grega reals. Hem treballat amb molta cura decorant els plats, com autèntics artesans grecs!













La segona part de la visita eren els itinera arqueològics. En primer lloc, hem vist la Via Portici amb l’arqueòloga de Sagunt, que ens ha explicat com han fet el treball d’excavació i com era l’estructura urbana romana.




Canyeries de plom de les cases saguntines, que ja tenien aigua corrent

Per finalitzar, hem pogut veure les restes de l’anomenada Domus dels Peixos, on hem reconegut clarament el vestíbul, l’atri amb l’impluvium i el tablinum, més de 400 m2 de casa, i encara quedarà el peristil i el jardí! 



Detall del paviment de l'atri, al costat de l'impluvium


Com sempre, ha sigut un autèntic plaer viatjar al passat de la mà de les Baebies i aprendre una miqueta més sobre com vivien grecs i romans. Així ho pensen també els alumnes, que han expressat les següents opinions:

Alex, 4t ESO: lo que a mi personalmente más me gustó fueron las alcantarillas de la Via Portici, muy interesantes fueron las excavaciones , aprendí palabras en latín nuevas: ludere et discere que si no recuerdo mal significaba "juega y aprende".

Bianca, 4t ESO: La excursión me gustó bastante, me divertí mucho cuando estuvimos haciendo el plato y con la explicación de por qué la cerámica es tan importante. Y la segunda parte no me gustó tanto porque fue un poco aburrido pero me gustoó ver las antigüedades de los romanos y cómo vivían, cómo eran sus casas, etc.

Plat d'Alex (4t ESO)
Plat de Bianca (4t ESO)
Plat de Mireia (4t ESO)

Plat d'Ainhoa (4t ESO)







lunes, 21 de octubre de 2013

Cèsar versus Vergingètorix, la Guerra de les Gàl·lies

Com hem comentat en classe, ací teniu el vídeo que hem vist sobre Cèsar i Vercingetòrix i la Guerra de les Gàl·lies. És un molt bon material per entendre la rivalitat entre Cèsar i el capdill dels gals, i quina era la principal estratègia de cadascún dels dos bàndols. 

Gaudiu-lo!


lunes, 14 de octubre de 2013

L'Atenes de Pericles (i també la notra Atenes!)

Ací us deixe el vídeo que hem vist hui a classe. És una molt bona síntesi de pràcticament la meitat del temari d'història i cultura. Tornarem a parlar de tot, però fixeu-vos bé en l'Acròpolis i el Partenó, el treball del marbre, l'Àgora (els edificis i la seua funció), el sistema de participació de la democràcia atenesa, el Pireu i la descripció de l'exèrcit (els hoplites i les trirremes). Espere que us agrade! :)


lunes, 7 de octubre de 2013

Roma: la casa i la ciutat


M'he trobat al nostre amic Caecilius i m'ha recordat que havia de posar al blog de nou la presentació sobre la casa i la ciutat romana que vam veure a classe la setmana passada. Ací us el deixe. Us pose, també, un conte que he trobat en internet. És la Caputxeta Roja, però en llatí! Gaudiu-lo! :)


lunes, 30 de septiembre de 2013

Un nou curs ha començat...

Fa unes setmanes que hem estrenat un nou curs i, com sempre, ho fem amb molta energia i ganes de passar-ho bé amb els grecs i els romans...

Com no podia ser d'altra manera, en Llatí I hem començat pel principi, hem parlat de l'origen de la llengua, de l'alfabet llatí... i ens hem tirat de cap a l'èpica. És a dir, el que deia... hem començat de la mà del nostre amic Homer. Així que, ací us deixe, de nou, la presentació que vam veure a classe la setmana passada:

 

miércoles, 15 de mayo de 2013

Adriano y el griego


"Siempre agradeceré a Scauro que me hiciera estudiar el griego a temprana edad. Aún era un niño cuando por primera vez probé de escribir con el estilo los caracteres de ese alfabeto desconocido; empezaba mi gran extrañamiento, mis grandes viajes y el sentimiento de una elección tan deliberada y tan involuntaria como el amor. Amé esa lengua por su flexibilidad de cuerpo bien adiestrado, su riqueza de vocabulario donde a cada palabra se siente el contacto directo y variado de las realidades, y porque casi todo lo que los hombres han dicho de mejor lo han dicho en griego. Bien sé que hay otros idiomas; están petrificados, o aún les falta nacer. 
(...)

En cambio el griego tiene tras él tesoros de experiencia, la del hombre y la del Estado. De los tiranos jonios a los demagogos de Atenas, de la pura austeridad de un a los excesos de un Dionisio o de un Demetrio, de la traición de Dimarates a la fidelidad de Filopemen, todo lo que cada uno de nosotros puede intentar para perder a sus semejantes o para servirlos, ha sido hecho ya alguna vez por un griego. Y lo mismo ocurre con nuestras elecciones personales; del cinismo al idealismo, del escepticismo de Pirrón a los sueños sagrados de Pitágoras, nuestras negativas o nuestros sentimientos ya han tenido lugar: nuestros vicios y virtudes cuentan con modelos griegos. Nada iguala la belleza de una inscripción votiva o funeraria latina. Esas pocas palabras grabadas en la piedra resumen con majestad impersonal todo lo que el mundo necesita saber de nosotros. Yo he administrado el imperio en latín: mi epitafio será inscrito en latín sobre los muros de mi mausoleo a orillas del Tíber, pero he pensado y he vivido en griego."

Memorias de Adriano, Marguerite Yourcenar

domingo, 28 de abril de 2013

TROYA


De una crueldad vinosa y honda como el océano viniste tú, vidente, viejo aedo de los siglos sin sol. Tu palabra trajo a nuestros oídos el fragor de la guerra: naves, grebas de bronce, yelmos ennegrecidos y escudos con clavos de plata. Y los hombres gritaban, se quebraban los ejes de los carros, se revolvían los caballos, sorprendidos del sabor alcalino de la sangre. Por causas tan oscuras como la oscura piedad del vencedor, como el júbilo dulce del vencido a punto de morir. Vanidad ingrata de los dioses, cuántas aras inútiles. Y el fuego devorando los palacios de Troya. Pero dinos ahora lo que supimos siempre: que no fue por Helena, sino por el trofeo de sus cabellos rubios; que sus quejas rodaron por el suelo como cuentas de un collar que se rompe; que nunca sus captores ni la diosa que propició aquel rapto quisieron conocer su voluntad; que no era tan hermosa; que a los héroes no les bastaba el humo que se alzaba del sacrificio de aves y de corderos blancos: había que inmolar algo más alto, alto como la dicha. Y todo por la vida de los nombres, por esa extraña vida que comienza en la pira funeraria…

Ana Isabel Conejo, Atlas

martes, 23 de abril de 2013

Vestuari, Hipsípila i Ludi Saguntini: un trimestre diví


Este trimestre ha sigut gran a les classes de grec i llatí de l'IES Vilamarxant. I, per això, vull donar-vos sincerament les gràcies. El punt culminant el posàrem el passat divendres, 19 d’abril, als Ludi Saguntini, però això va ser només el final, el final de festa d’un treball que portem fent des de fa uns mesos. Se’n recordeu?

Més o menys cap a gener començàrem a treballar el tema del vestuari, gràcies al dossier d’indumentària tan ben detallat de la Domus Baebia. Vull agrair personalment la seua ajuda i assessorament a Charo Marco i Amparo Moreno, les incansables Baebies. 

Amb ell, hem aprés com es confeccionaven els teixits a Grècia i Roma, els materials, els colors, etc. Per fer-nos una idea millor del procés, vam veure un vídeo sobre el filat: 





I després, va començar la part més divertida,  com era la roba de grecs i romans. I ho vam fer amb un taller de vestuari a classe:


                          










Ara, faltava el final, l’avaluació de l’activitat, fer-se cadascú el seu peple, stola o túnica.


A més, mentre, començàrem a estudiar el teatre, ens acostàrem a la comèdia i la tragèdia a Grècia i Roma, primer amb una presentació de diapositives i, després, llegint unes quantes obres clàssiques.

Els alumnes de Segon de Batxillerat han llegit comèdia grega i llatina: les Assambleistes, d’Aristòfanes i Aululària, de Plaute.

Les alumnes de Grec I han llegit, entre totes, les següents tragèdies: Andròmaca, Troianes i Medea d’Eurípides i Antígona de Sòfocles. I en Llatí I, hem llegit també l’Aululària de Plaute.

Però tots, en quart i primer, hem llegit Hipsípila, d’Eurípides, traduïda i reconstruïda per Miguel Navarro i Joaquín Pastor. Una tragèdia que es conservava només fragmentàriament i que ara, després de més de dos mil anys, podem llegir de nou.

Finalment, el passat 19 d’abril anàrem als Ludi Saguntini, on tinguérem l’oportunitat d’estrenar els nostre vestuari grec i romà, de participar en la Pompa Musarum i de veure Hipsípila, representada pel grup de teatre Komos.






La Pompa ens va ajudar a conèixer millor l’Antiga Roma, el vestuari, les personalitats importants de la ciutat i, per suposat, a les nou muses: Cal·líope, Clio, Èrato, Melpòmene (la nostra!), Talia, Urània, Polimnia, Euterpe i Terpsícore. Ací podeu llegir-ne més. 




I, per si us heu quedat amb ganes de més Ludi Saguntini, podeu veure totes les fotos de divendres ací, i el vídeo de la Pompa. Gràcies a tots!




lunes, 1 de abril de 2013

Himno de Safo a Afrodita


Coses que passen en abril: que és, per a grecs i romans, el mes d'Afrodita (o Venus)... que segons alguns cantants (amics d'algunes alumnes de 1r de Bat), hi ha qui intenta furtar-lo. Així que, per començar el mes amb bon peu i que Afrodita ens siga favorable, ací teniu l'Himne que Safo, de Lesbos, li va escriure, una imatge de la Venus de Milo i una cançoneta que, hui, toca. 

Com diuen els grecs: Καλό μήνα για όλους!!!!


Himno a Afrodita

Inmortal Afrodita de polícromo trono,
hija de Zeus que enredas con astucias, te imploro,
no domines con penas y torturas,
soberana, mi pecho;
mas ven aquí, si es que otras veces antes,
cuando llegó a tu oído mi voz desde lo lejos,
te pusiste a escuchar y, dejando la casa
de tu padre, viniste,
uncido el carro de oro. Veloces te traían
los hermosos gorriones hacia la tierra oscura
con un fuerte batir de alas desde el cielo,
atravesando el éter:
de inmediato llegaron. Tú, feliz,
con la sonrisa abierta en tu rostro inmortal,
preguntabas qué sufro nuevamente, y por qué
nuevamente te invoco
y qué anhelo ante todo alcanzar en mi pecho
enloquecido: ¿A quién seduzco ahora
y llevo a tu pasión? ¿Quién es, oh Safo,
la que te perjudica?
Porque si hoy te rehúye, pronto habrá de buscarte;
si regalos no acepta, en cambio los dará,
y si no siente amor, pronto tendrá que amarte
aunque no quiera ella.
Ven a mí también hoy, líbrame de desvelos
rigurosos y todo cuanto anhela
mi corazón cumplir, cúmplelo y sé tú misma
mi aliada en esta lucha.
Trad. Aurora Luque

Ι
ποικιλόθρον' ἀθανάτ' Ἀφρόδιτα,
παῖ Δίος δολόπλοκε, λίσσομαί σε·
μή μ' ἄσαισι μηδ' ὀνίαισι δάμνα,
πότνια, θῦμον,
ἀλλὰ τυίδ' ἔλθ', αἴ ποτα κἀτέρωτα
τὰς ἔμας αὔδας ἀίοισα πήλοι
ἔκλυες, πάτρος δὲ δόμον λίποισα
χρύσιον ἦλθες
ἄρμ' ὐπασδεύξαισα· κάλοι δέ σ' ἆγον
ὤκεες στροῦθοι περὶ γᾶς μελαίνας
πύκνα δίννεντες πτέρ' ἀπ' ὠράνω ἴθε-
ρος διὰ μέσσω·
αἶψα δ' ἐξίκοντο· σὺ δ', ὦ μάκαιρα,
μειδιαίσαισ' ἀθανάτωι προσώπωι
ἤρε' ὄττι δηὖτε πέπονθα κὤττι
δηὖτε κάλημμι
κὤττι μοι μάλιστα θέλω γένεσθαι
μαινόλαι θύμωι· τίνα δηὖτε πείθω
.. σάγην ἐς σὰν φιλότατα; τίς σ', ὦ
Ψάπφ', ἀδικήει;
καὶ γὰρ αἰ φεύγει, ταχέως διώξει,
αἰ δὲ δῶρα μὴ δέκετ', ἀλλὰ δώσει,
αἰ δὲ μὴ φίλει, ταχέως φιλήσει
κoὐκ ἐθέλοισα.
ἔλθε μοι καὶ νῦν, χαλέπαν δὲ λῦσον
ἐκ μερίμναν, ὄσσα δέ μοι τέλεσσαι
θῦμος ἰμέρρει, τέλεσον, σὺ δ' αὔτα
σύμμαχος ἔσσο.

Σαπφώ


miércoles, 20 de marzo de 2013

Himno homérico a Deméter


Por tí Deméter augusta, la de hermosa cabellera
entonamos este himno, y Perséfone tu hija
a la que Hades robó , con el permiso de Zeus,
cuando en aquella ocasión, alejada de su madre
mientras alegre jugaba con las hijas de Océano
al par que cogía flores: azafrán, violetas, rosas
y gladiolos y jacintos, y narcisos delicados
que la tierra hizo brotar para halagar a los dioses.



 Pero una brecha se abrió en la llanura de Nisa,
y allí surgió el Soberano con sus yeguas inmortales
el que fuera hijo de Crono y que tiene tantos nombres,
y aunque puso resistencia, de ella se apoderó,
terribles fueron sus gritos que suplicaban a Zeus,
más ninguno de los dioses ni de los hombres mortales
ni siquiera los olivos se apiadaron de su voz.

(...)



“Sol que todo lo alumbras, ayúdame al menos tú,
si alguna vez, de algún modo, fui grata a tu corazón.
la hija a la que parí, mi más querido tesoro,
escuché su agudo grito, que resonó por el cielo
como quien sufre una afrenta, mas no pude ver quién era.
Tú que todo lo contemplas en la Tierra y en el Mar
díme si has visto a mi hija y quién me la ha arrebatado.”


(...)

"Ningún otro es el culpable sino el mismísmo Zeus
que con Hades hizo un pacto para entregarle a tu hija
y que así fuera su esposa: y él se la ha llevado al mundo de las tinieblas
A pesar de sus gritos, en su carro sombrío."

(...)


Un dolor mucho más cruel se apoderó de la Diosa
Y vagó entre los mortales alejada del Olimpo,
Así llegó cierto día hasta la tierra de Eleusis
Donde gobierna Celeo, que es el rey de esta ciudad.
Y a la vera del camino se sentó junto a un olivo
muy cerca de un pozo donde sacaban agua los hombres.

Y tomando la apariencia de una anciana venerable
se la encontraron las hijas del soberano Celeo.

(...)


"Yo soy la diosa Deméter, la que ofrece las cosechas,
Y dispongo que en mi honor se me levante un gran templo
y un altar dentro de él al pie de la ciudadela
pues de ahora en adelante me rendiréis pleitesía."


Y al decir estas palabras mudó de aspecto la diosa
Se quitó la vejez y volvió a ser hermosa,
Una luz cegadora de su cuerpo salía.

(...)


Por fin ordenó Celeo que construyeran un templo
Y un altar en su interior como la diosa quería.
Y hasta que no lo acabaron ningún hombre descansó.
Allí la diosa Deméter, alejada de los dioses
Permanecía muy triste, apenada por su hija.
Y aquel año provocó que fuera el más espantoso,
que los hombres conocieran sobre la tierra fecunda.
Pues en ninguna región medraba semilla alguna,
Que Deméter se encargaba de mantenerlas ocultas.


(...)



HERMES:
‘Hades de oscuro cabello, soberano de los muertos,
El padre Zeus te ordena que dejes libre a Perséfone
Y que vuelva con su madre para que cese su odio,
Pues ya tiene planeado aniquilar a los hombres
Y ha ocultado la semilla, para que no hagan ofrendas
Y alejada del Olimpo alimenta su rencor
Y sentada permanece junto a su templo de Eleusis.

                                                    


(Coro)
Así habló el Argicida y escuchó sus palabras
El señor de los muertos, que a Perséfone dijo:

HADES:
‘Debes volver con tu madre y que te vea contenta,
Yo seré un esposo digno, pues soy hermano de Zeus
Y mientras estés conmigo serás reina soberana…

(coro)
Al escuchar sus palabras, Perséfone se alegró
Pero antes de partir tomó un grano de granada,
Que es dulce como la miel y que Hades le ofreció
Porque sabía que así tendría que regresar.

(...)


Zeus Al fin envió a Rea con un mensaje
Para traer a Deméter junto al resto de los dioses,
Y prometió concederle los honores que quisiera.
También vio con buenos ojos que la muchacha estuviera
Una parte entre tinieblas y dos partes con su madre.
A cambio Zeus le pedía que cesara en su rencor
E hiciera crecer el fruto que da la vida a los hombres.
Al oir esto Deméter serenó su corazón
E hizo brotar el fruto en los campos de labranza
Y la tierra antes estéril se convirtió en un jardín.

                                                   


Desde entonces en Eleusis , en honor de la diosa
se celebran los misterios que no se pueden contar.
¡Felices aquellos hombres que los hayan conocido!






                                        


            (Trad. J. Banqué)