Las Guerras Médicas y la Liga de Delos

2. las guerras médicas y la liga de delos.

View more presentations from Amparo Gasent.

Un adelanto para la lírica latina...

Vivir, Lesbia, y amar. Vamos a ello.

Los chismes de los viejos amargados

nos tienen que importar menos que nada.

Puede ponerse el sol, salir de nuevo,

pero la breve luz de nuestros días

una vez que se apague será noche

que habremos de dormir, interminable.

Dame mil besos ya, dame cien luego,

y más tarde otros mil y otra centena,

y mil más y cien más todos seguidos,

y, al fin, cuando sumemos muchos miles,

los desordenaremos. Ni siquiera

nosotros lo sepamos. Que no pueda

un envidioso echarnos mal de ojo

si conoce el total de nuestros besos.

Catulo, Carmina, V
(Trad. J.A. González Iglesias.)

(Y en latín, por si a alguien le apetece ver cómo suena)

Viuamus, mea Lesbia, atque amemus,
rumoresque senum seueriorum
omnes unius aestimemus assis.
Soles occidere et redire possunt:
nobis, cum semel occidit breuis lux,
nox est perpetua una dormienda.
Da mi basia mille, deinde centum,
dein mille altera, dein secunda centum,
deinde usque altera mille, deinde centum.
Dein, cum milia multa fecerimus,
conturbabimus illa, ne sciamus,
aut nequis malus inuidere possit,
cum tantum sciat esse basiorum.

Las Nereidas

Esta entrada está dedicada a todos los que ven, oyen o sienten ninfas a su alrededor cada vez que escuchan el cantar del agua... 

Hoy en clase hemos estado hablando de ellas, así que os dejo dos textos, el primero, de Pierre Grimal, en el que explica qué o quiénes son las ninfas. El segundo, de Hesíodo, es el catálogo de las Nereidas. Y la foto es de una fuente que hay en Buenos Aires y que se llama, precisamente, La Fuente de las Nereidas, de la escultora Lola Mora. 

PIERRE GRIMAL

"Ninfas (νύμφαι): Las ninfas son "doncellas" que pueblan la campiña, el bosque y las aguas. Son los espíritus de los campos y de la Naturaleza en general, cuya fecundidad y gracia personifican. En la época homérica pasan por ser hijas de Zeus. Son consideradas divinidades secundarias, a las cuales se dirigen plegarias y que pueden resultar temibles. Habitan en grutas, donde pasan la vida hilando y cantando. Con frecuencia forman el séquito de una divinidad importante (Artemis) o de una de las propias ninfas, de más alto rango, como ocurre con Calipso o Circe. 

Existen varias categorías de ninfas, que se distinguen por el lugar donde éstas habitan: las ninfas de los Fresnos, las Melíades, parecen ser las más antiguas, son hijas de Urano. Luego las Náyades, que viven en las fuentes y las corrientes de agua. Las nereidas se consideran a menudo como ninfas del mar en calma. Con mucha frecuencia, las Náyades de un río pasan por sus hijas )Dafne es hija de un río). Otras se hayan vinculadas a un lugar especial, como un árbol determinado, es el caso de las Hamadríades. 

Las ninfas desempeñan un papel importante en las leyendas. Divinidades familiares a la imaginación del pueblo, intervienen, como nuestras hadas, en muchas narraciones folklóricas."

HESÍODO

"Adorables y divinas hijas nacieron en el ponto estéril de Nereo y Doris de hermosos cabellos, hija del Océano, río perfecto: Ploto, Eucranta, Sao, Anfítrite, Eudora, Tetis, Galena, Glauca, Cimótoa, Espeo, Toa, la amable Halía, Pasítea, Érato, Eunice de rosados brazos, la graciosa Mélite, Eulímene, Ágave, Doto, Proto, Ferusa, Dinámene, Nesea, Actea, Protomedea, Doris, Pánope, la hermosa Galatea, la necantadora Hipótoa, Hipónee de rosados brazos, Cimódoca , que calma sin esfuerzo el oleaje en el sombrío ponto y las ráfagas de los vientos huracanados, junto con Cimatolega y Anfitrite de bellos tobillos, Cimo, Égone, Halimeda de bella corona, la risueña Glaucónoma, Pontoporea, Leágora, Evágora, Laomedea, Polínoe, Autónoe, Lisiánasa, Evarna de encantadora figura y belleza sin tacha, Psámata de gracioso porte, la divina Menipa, Neso, Eupompa, Temisto, Prónoe y Nemertes que tiene la inteligencia de su inmortal padre. 

Estas cincuenta hijas nacieron del intachable Nereo expertas en obras intachables."

Hes, Teogonía, 243 ss.
(Trad. A. Pérez Jiménez y A. Martínez Díaz)

http://puesta-en-valor.blogspot.com/2011/01/cuando-las-fuentes-cuentan-historias.html

Os propongo un juego...

Si pudierais elegir (durante una temporadita), ¿qué divinidad olímpica os gustaría ser?

¡Espero vuestras respuestas!

¿Cuándo empezó la democracia?

Con todos ustedes, ¡Atenas y su democracia! Este es el primero pero ya llevamos uno de nueve, ¡ánimo, que no nos queda nada!

Tema 1.Las instituciones de la democracia ateniense

View more presentations from Amparo Gasent.

Herois i més herois

Ací us deixe les presentacions que hem vist hui. Recordeu resumir la història i la literatura, però, sobretot, gaudiu amb els versos d'Homer, que no es lligen tots els dies i que les muses us inspiren!

Ud 6 edad de bronce, época oscura

View more presentations from Amparo Gasent.

Épica griega

View more presentations from Amparo Gasent

Ab urbe condita (II)

Tornem els peus a terra, però esta volta a terra romana, per parlar de la seua història. Aquesta presentació AB URBE CONDITA és per tractar de situar-nos a segon de batxillerat, abans de començar a llegir a Cèsar.

Ab urbe condita

View more presentations from Amparo Gasent.

Més cor grec

"Vistes de Grècia.

En cada lloc que trepitgem, un eco indefugible d'un cor de veus ens crida: aquí ensenyà Aristòtil, allí dormia Safo; s'esperava d'Homer que trenqués aquestes branques; en un nou ordre, veureu les elegies als mosaics. Avui una taca obscura, de petroli, sura pesant sobre les aigües, cap a les xarxes porpra dels vaixells encallats. Ens taca Grècia, de l'horitzó estant. Ens taca la seva virtut per romandre com un somni impol·lut, fins i tot quan som dins d'una cambra. Tanmateix repetim assedegats la pregunta: Grècia on és?

"Avui ja no es troben les riberes de Zant o d'Escamandre; ja no es veuen planes com les d'Hespèrida o de l'Arcàdia. On són avui, les illes de Lemnos i de Creta? On és el famós laberint? On és el rocam que la desvalguda Ariadna va regar de llàgrimes? Ja no es veuen els Teseus i menys els Hèrcules; els homes i àdhuc els herois d'avui ja no són sinó pigmeus". La reflexió de De Maistre no és nova ni ho serà després. El que veiem és el pes de la nostàlgia dels que ens han precedit, i quan visitem Zant busquem el lloc on s'han extraviat les riberes, ens afegim al seguici poblat de paraules, som al cor mateix de l'ubi sunt. No ens cal saber res més.

Les vistes de Grècia romanen en els milers de mirades que amb renovada espera encara la retenen."

Un cor grec. Susanna Rafart

Un cor grec

Fa una estona estava llegint un llibre que vaig comprar este estiu després d'un dinar amb alumnes (millor dit, ex-alumnes) i he pensat que ja és hora de fer este bloc un poc més participatiu. 

A més del material de classe, vull anar deixant altres coses que, relacionades o no amb el món clàssic, em criden l'atenció. I a vosaltres també, clar. Si voleu fer cap aportació podeu fer-ho als comentaris o enviant-me per correu el text i jo publicaré una entrada al vostre nom. 

Doncs bé, estava llegint Un Cor Grec i he trobat este fragment: "Per als qui llegim, no és fàcil mantenir un model de biblioteca personal, perquè els gustos varien amb el temps. No es pot prescindir de diccionaris ni d'obres bàsiques. Cal disposar els poetes-tenebra tots junts: Celan, Mandelstam, Trankl; (...). Llibres dels quals no ens podem separar físicament com si fossin la nostra bomba d'oxigen. Però, a la vegada, han de ser objectes desordenats pels processos anímics que ens els han fet arribar. Cada lloc en el món respon a un moment, a una curiositat d'una època. La biblioteca és circular, no en el sentit material de la Montaigne, sinó en el nostre cap. Es perden els llibres, com qui perd un anell preuat; es retroben, s'abandonen o se'n van."

Què penseu? Com organitzeu les vostres biblioteques? Quins són els llibres que, "com una bomba d'oxigen" necessiteu tenir a prop? Els qui em conegueu una mica, ja sabeu els meus. Ara la paraula la teniu vosaltres...