"Vistes de Grècia.
En cada lloc que trepitgem, un eco indefugible d'un cor de veus ens crida: aquí ensenyà Aristòtil, allí dormia Safo; s'esperava d'Homer que trenqués aquestes branques; en un nou ordre, veureu les elegies als mosaics. Avui una taca obscura, de petroli, sura pesant sobre les aigües, cap a les xarxes porpra dels vaixells encallats. Ens taca Grècia, de l'horitzó estant. Ens taca la seva virtut per romandre com un somni impol·lut, fins i tot quan som dins d'una cambra. Tanmateix repetim assedegats la pregunta: Grècia on és?
"Avui ja no es troben les riberes de Zant o d'Escamandre; ja no es veuen planes com les d'Hespèrida o de l'Arcàdia. On són avui, les illes de Lemnos i de Creta? On és el famós laberint? On és el rocam que la desvalguda Ariadna va regar de llàgrimes? Ja no es veuen els Teseus i menys els Hèrcules; els homes i àdhuc els herois d'avui ja no són sinó pigmeus". La reflexió de De Maistre no és nova ni ho serà després. El que veiem és el pes de la nostàlgia dels que ens han precedit, i quan visitem Zant busquem el lloc on s'han extraviat les riberes, ens afegim al seguici poblat de paraules, som al cor mateix de l'ubi sunt. No ens cal saber res més.
Les vistes de Grècia romanen en els milers de mirades que amb renovada espera encara la retenen."
Un cor grec. Susanna Rafart
No hay comentarios:
Publicar un comentario